Sutra del Lotus
Els ensenyaments de Shakyamuni, el fundador històric del Budisme, estan registrats en un enorme conjunt de textos coneguts com sutres. La manera de presentar la filosofia del Budisme en cada sutra varia molt. Això pot ser explicat per diversos factors. Durant uns 50 anys, Shakyamuni va viatjar per tot l'Índia amb l'objectiu de compartir els seus ensenyaments amb el poble de la seva època. En lloc d'exposar la seva filosofia d'una manera sistemàtica, el seu ensenyament va adoptar principalment la forma de diàleg. Va dialogar amb persones d'orígens i procedències ben diverses -des de ministres d'Estat fins a homes i dones illetrats- i va buscar respondre els seus dubtes i les seves preguntes. Sobretot, ell buscava donar respostes a les preguntes fonamentals de l'existència humana: per què naixem i hem d'enfrontar els inevitables patiments de les malalties, l'envelliment i la mort?
Els sutres van ser recopilats en els anys següents a la mort de Shakyamuni; es creu que el Sutra del Lotus va ser recopilat entre els segles I i II dC. En sànscrit és conegut com el sutra-saddharmapundarika (que literalment significa sutra del dharma correcte del lotus blanc). Com molts altres sutres Mahayana, el Sutra del Lotus es va propagar mitjançant la transmissió septentrional cap a l'Àsia Central, la Xina, Corea i el Japó. El Sutra del Lotus va arribar a la Xina el segle III dC, i es diu que va ser traduït al xinès en diverses ocasions, per la qual cosa hi ha diferents versions en aquesta llengua, de les quals encara ara se'n conserven tres versions completes. La traducció del segle V, feta per Kumarajiva (344-413 dC), és considerada particularment notable: es creu que la seva claredat filosòfica i bellesa literària va tenir un important paper en l'àmplia veneració d'aquest sutra per tot l'est d'Àsia.
El títol de la versió del Sutra del Lotus de Kumarajiva, Myoho-renge-kyo, conté l'essència de tot el sutra, per al qual cosa Nichiren (1222-1282 dC) va establir la invocació del Nam-myoho-renge-kyo com la seva pràctica budista essencial.
El Sutra del Lotus és considerat com el que acompleix el propòsit de l'adveniment de Shakyamuni en aquest món, expressat en aquestes paraules: "Al començament vaig formular un jurament amb el desig de fer que totes les persones fossin iguals a mi, sense que hi hagués cap diferència entre elles i jo". En d'altres paraules, el propòsit de l'adveniment de Shakyamuni era el de possibilitar que totes les persones arribessin al mateix estat de perfecta il·luminació que va fer que ell fos conegut com a Buda o l'Il·luminat.
El Sutra del Lotus conté diversos conceptes que eren revolucionaris tant dins del context dels ensenyaments budistes com dins del més ampli context social de l'època. Molts d'aquests conceptes no estan indicats explícitament, sinó que s'expliquen mitjançant metàfores i altres recursos, a través d'esdeveniments aparentment dramàtics i fins i tot fantàstics descrits en el text. Molta de la saviesa dels posteriors estudiosos del sutra, com ara T'ien-t'ai (538-597 dC), rau en la seva capacitat per extreure i sistematitzar aquests principis.
Un dels temes centrals del sutra és la idea que totes les persones per igual i sense excepció posseeixen la naturalesa de Buda. El missatge del Sutra del Lotus és encoratjar la fe de les persones en la seva pròpia naturalesa de Buda, en la seva pròpia i inherent capacitat per a la saviesa, el coratge i la compassió. La capacitat universal per a la il·luminació es demostra a través dels exemples de les persones a qui aquesta possibilitat havia estat tradicionalment negada, com és el cas de les dones i les persones que havien comès accions malvades.
En molts sutres alguns dels deixebles més destacats de Shakyamuni són condemnats com a persones que, a causa de la seva arrogant inclinació a les seves capacitats intel·lectuals i a la seva pràctica abstracta, han "cremat les llavors de la seva pròpia il·luminació". No obstant això, la profunditat dels ensenyaments de Shakyamuni en el Sutra del Lotus, els desperta l'esperit d'humilitat i compassió, i poden comprendre que totes les persones estan inextricablement interrelacionades en la seva recerca de la il·luminació, i que si desitgem la felicitat per a nosaltres mateixos, és imperatiu que ens esforcem per la felicitat dels altres.
En aquest sutra, a més, Shakyamuni demostra que ell, en realitat, va arribar a la il·luminació en el passat infinit, no en aquesta existència actual, com havia estat assumit pels seus seguidors. Això il·lustra, a través de l'exemple concret de la seva pròpia vida, que l'assoliment de la il·luminació no significa una transformació que ens converteix en alguna cosa que no som. Més aviat significa revelar l'estat inherent, natural, que ja existeix en el nostre interior.
Com ha escrit Daisaku Ikeda, el Sutra del Lotus és fonamentalment un ensenyament que dóna forces. "Ens ensenya que la determinació interior d'una persona pot transformar-ho tot; dóna una expressió fonamental a l'infinit potencial i a la dignitat inherent de cada vida humana".
