Des de la seva fundació l'any 1930, els membres de la Soka Gakkai s'han inspirat en el llegat espiritual dels tres successius presidents fundadors.

Tsunesaburo Makiguchi

Tsunesaburo Makiguchi va néixer el 6 de juny del 1871, a Niigata, Japó. Com a educador, va destacar per la seva calidesa i consideració. La preocupació central de Makiguchi era reformar el sistema educatiu de l'època, que no valorava el pensament independent i reprimia la creativitat dels estudiants. Creia que l'educació, en lloc de servir als interessos de l'Estat, havia de centrar-se en la felicitat dels estudiants. Les seves idees sobre l'educació i la seva teoria sobre la creació de valor van ser exposades el 1930 en el seu llibre Soka Kyoikugaku Taikei(Teoria pedagògica de la creació de valor), on refutava la lògica del govern militarista, que buscava utilitzar l'educació per formar servidors obedients i incondicionals de l'Estat. La tragèdia va colpejar la vida de Makiguchi quan tres dels seus quatre germans van morir. Sentint una profunda necessitat d'explorar el significat de la vida i la mort, va estudiar alguns textos budistes. El 1928, a l'edat de 57 anys, Makiguchi va trobar en el budisme de Nichiren Daishonin una filosofia que concordava amb la seva pròpia forma de pensar. Dos anys després, el 18 de novembre del 1930, ell i el seu col·lega Josei Toda van fundar la Soka Kyoiku Gakkai (Societat educativa per a la creació de valor). Al principi estava formada per un grup reduït d'educadors que es dedicaven a l'ensenyament, però a poc a poc l'organització es va anar enfocant cap a la pràctica i l'estudi del budisme. Makiguchi estava convençut que aquesta filosofia, centrada en la transformació de la societat per mitjà del canvi interior individual, era el mitjà per assolir la reforma social fonamental que ell i els seus col·legues havien intentat a través dels seus esforços educatius. El 1937, Makiguchi es va convertir en el primer president de la Soka Kyoiku Gakkai. Va viatjar per tot el Japó donant suport als membres per aprofundir en la fe en les ensenyances de Nichiren Daishonin i impartint sessions d'estudi. D'aquesta forma va començar la tradició de mantenir reunions de diàleg: grups reduïts on la gent intercanviava punts de vista i compartia experiències de la seva practica budista. El 1942, 30.000 persones formaven part de l'organització. Durant la Segona Guerra Mundial, el govern militarista va imposar el sintoisme com a religió de l'Estat. Va ser tanta la pressió que, fins i tot els sacerdots que havien estat responsables de protegir la puresa dels ensenyaments de Nichiren Daishonin, van pregar a Makiguchi que acceptés el talismà sintoista. Makiguchi s'hi va oposar. El juliol del 1943, Makiguchi i Toda, juntament amb altres líders de la Soka Kyoiku Gakkai, van ser detinguts com a "delinqüents ideològics". Els altres es van retractar i van ser alliberats; només Makiguchi i Toda es van mantenir ferms. El 18 de novembre del 1944, Makiguchi va morir de desnutrició a la presó. Quan Toda va saber, dos mesos més tard, que el seu mestre havia mort va jurar transmetre al món el missatge de Makiguchi.

Josei Toda

Va néixer l'11 de febrer del 1900, a Hokkaido, Japó. El 1920, Toda va conèixer Makiguchi, que en aquell moment era director d'escola primària a Tòquio, i va saber que havia trobat el seu mestre. Durant els dos anys que va passar a la presó al costat de Makiguchi, va dedicar moltes hores a l'estudi del budisme i a invocar Nam-myoho-rengue-kyo. Va aconseguir comprendre l'essència dels ensenyaments de Nichiren Daishonin i es va determinar a compartir-la amb tanta gent com fos possible. Quan va ser posat en llibertat, el 3 de juliol del 1945, tot just pesava 50 quilos. Un cop va haver reunit la seva família, va determinar restablir la Soka Kyoiku Gakkai, cosa que semblava impossible. L'agost del 1947, un jove anomenat Daisaku Ikeda va participar en una reunió budista conduïda per Josei Toda. Va fer preguntes sobre el patriotisme, la guerra i sobre quina era la manera correcta de viure. Les seves preguntes van ser contestades satisfactòriament. Daisaku Ikeda va començar la pràctica del budisme, dedicant el seu temps a l'estudi i a acompanyar Toda. El 3 de maig del 1951, Josei Toda es converteix en el segon president de la Soka Gakkai (Societat per a la creació de valor). Tot i que era molt estricte en matèria de fe, Toda conduïa les reunions de manera informal i semblava conèixer de forma instintiva els problemes de la gent. El 1955, gràcies als esforços de compartir els ensenyaments del Daishonin, 100.000 famílies es van unir a la Soka Gakkai. Llavors Toda va tornar a determinar que abans de la seva mort 750.000 famílies gaudirien dels beneficis de la pràctica del budisme de Nichiren Daishonin. El 16 de març del 1958 va tenir lloc el Festival de Joves de Soka Gakkai. Toda, que en aquell moment estava molt malalt, va fer una declaració en contra de l'ús de les armes nuclears, inspirant a tots els participants a renovar la determinació d'aconseguir una societat veritablement pacifista. Va morir l'any següent. El seu successor, Daisaku Ikeda, es va convertir en tercer president el 3 de maig del 1960.

Daisaku Ikeda

Fill petit d'una família humil, va néixer el 2 de gener del 1928 a Tòquio, Japó. La seva vida va ser profundament influïda pels records inesborrables del turment de la guerra, en la qual va morir el seu germà gran. Aquestes experiències, l'angoixa de la societat japonesa de la postguerra i la seva pràctica de la filosofia budista el van portar a una lluita aferrissada per eradicar les causes dels conflictes entre els éssers humans i del sofriment individual. La seva trobada amb Josei Toda va marcar un punt crucial en la seva vida. Ikeda va treballar al costat del seu mestre durant més d'una dècada per formar i desenvolupar el moviment de la Soka Gakkai per la pau, la cultura i l'educació. Del desenvolupament d'aquest moviment en queda constància en les seves novel·les: La Revolución Humana i La Nueva Revolución Humana. El 26 de gener del 1975, a l'illa de Guam, va fundar la SGI (Soka Gakkai Internacional), moviment dedicat a la pau, la cultura i l'educació. Des del 1983, cada any redacta una proposta de pau que envia a l'Organització de les Nacions Unides. Ha publicat obres literàries, assajos, poesia i molts diàlegs amb intel·lectuals i personalitats de diferents àrees: Escoje la vida, amb Arnold Toynbee, Antes de que sea demasiado tarde, amb Aurelio Peccei i Los valores humanos en un mundo cambiante, amb Bryan Wilson, entre d'altres. Altres dels seus títols són: El Buda viviente, El Budismo primer milenio i El Budismo chino. La seva novel·la La Nueva Revolución humana comença el 1960, quan va assumir el càrrec de president de la Soka Gakkai. En el primer paràgraf hi diu: "Res és més preciós que la pau. Res no produeix una felicitat més gran. La pau és el punt de partida bàsic per al progrés de la humanitat."