Fundació
La reforma educativa. La Soka Gakkai (que literalment significa Societat per a la Creació de Valor) va iniciar les seves activitats el 1930 com a grup d'estudi format per educadors reformistes. El seu fundador, Tsunesaburo Makiguchi (1871-1944), era escriptor i educador, i es va inspirar en el budisme de Nichiren per dedicar-se amb tota la seva vida a reformar el sistema pedagògic del Japó. La seva teoria de l'educació creadora de valor, publicada el 1930, se centra en la convicció que Makiguchi dipositava en el potencial il·limitat de cada persona; també entén l'educació com la recerca permanent de la comprensió, la saviesa i el desenvolupament.
Makiguchi posava èmfasi en el pensament independent més que en l'aprenentatge memorístic, i en la pròpia motivació més que en l'acceptació passiva; d'aquesta manera, va desafiar directament les autoritats japoneses d'aquella època, que veien l'educació com una eina per formar subjectes submisos per a l'estat.
L'oposició al govern militarista. Als anys 30, al Japó, l'auge del nacionalisme militarista va culminar amb la participació d'aquest país en la Segona Guerra Mundial. El govern militarista va imposar la ideologia del sintoisme estatal a tota la població com a mitjà per exaltar la idea de la guerra, i així va reprimir totes les formes de dissidència. Makiguchi i el seu col·lega més proper, Josei Toda (1900-1958), es van negar a transigir en les seves conviccions i a donar suport al règim, per la qual cosa van ser arrestats i empresonats el 1943 amb el càrrec de "criminals intel·lectuals".
Malgrat els intents per desviar-lo dels seus principis, Makiguchi es va mantenir ferm en les seves conviccions i va morir a la presó el 1944.
La reconstrucció a la postguerra. Josei Toda va sobreviure a aquesta terrible experiència i va ser alliberat poques setmanes abans de la fi de la guerra. Enmig de la confusió que regnava al Japó de la postguerra, Toda va iniciar la reconstrucció de la Soka Gakkai i va ampliar el seu camp d'acció. Al principi, les seves activitats es limitaven a l'àmbit educatiu, però després de la guerra, es van estendre a tota la societat amb l'objectiu de millorar-la. Va promoure una forma de budisme activa i compromesa socialment com a mitjà per enfortir les persones: una manera de superar els obstacles de la vida i de fer sorgir l'esperança, la confiança, la valentia i la saviesa inherents. Aquest missatge va tenir un gran ressò entre les persones privades de drets de la societat japonesa, i abans de la seva mort, el 1958, la Soka Gakkai ja comptava amb un milió de membres arreu del país. El 1957, en una resolta declaració, Toda va instar els joves a treballar per l'abolició de les armes nuclears. Aquesta declaració va esdevenir la pedra angular de les activitats de la Soka Gakkai per la pau.
El successor de Josei Toda, Daisaku Ikeda, tenia trenta-dos anys quan va assumir la presidència de la Soka Gakkai, en 1960. El 1975 es va fundar la Soka Gakkai Internacional (SGI). Avui dia, la SGI és una xarxa amb 82 organitzacions constitutives i membres a 190 països i territoris, que comparteixen l'objectiu de concretar un món millor. La filosofia budista de la SGI és el puntal d'un moviment que promou la pau, la cultura i l'educació.
